Postals d’estiu

Escriure amb estilogràfica

Tot esdevé quan vaig entrar a la cafeteria per esmorzar. Necessitava energia i aquell dia em vaig fer un doble extra, vaig demanar el cafè amb llet de sempre però acompanyat d’uns dònuts. Un dia és un dia, em justificava a mi mateix, suposo que no deixava de ser un pecat mortal el que estava a punt de menjar-me.

Després de fullejar el diari, aquests dies tenen menys pàgines que de costum, vaig mirar al meu entorn. Les taules estaven plenes de gent més adormida que de costum, estem de vacances i suposo que el ritme de tot plegat és més lent.

Em va sorprendre una de les taules, al seu damunt tenia plena de postals. Feia poc que les havia acabat de comprar, encara hi havia el sobre que li servia per dur-les. Estava concentrat del tot amb la seva escriptura. Es notava que en cada una de les postals que anava escollint volia ser-ne conscient del relat que escrivia.

Ara que tot ho valorem amb les imatges, aquesta era una que hagués aconseguit molts retuits: noi a la cafeteria escriu postals per algú especial. T’imagines que fos una postal que l’escrivissin per a tu? Què deu està explicant? Són postals dirigides per a la família, per a una amiga, per a un amic?. Són postals de perdó, de felicitat, d’amistat, d’amor?… No puc veure amb què les escriu, però em vaig voler imaginar que seria amb una estilografia o bolígrafs d’aquells que alguna vegada us he recomanat i que sempre s’han de tenir.

Les firmes més importants de la història s’han escrit amb una estilogràfica, perquè no fer-ho amb una postal que va dirigida a tu? Escrivia de manera pausada, sense pressa i de tant en tant se li escapava un somriure. Un acte tan senzill i simple com escriure una carta o postal, avui, ens sembla un gest realment del millor conquistador. No vaig voler mirar més, ja acabaria la història, imagina-m’ho a la meva manera.

No sé si escriurà una postal on el llarg del seu camí serà despullada o si mostrarà un toc misteriós vestint-la amb un sobre. Potser no comprarà un sobre qualsevol, sinó que tindrà el gust de comprar un sobre amb distinció. Però estic segur que no ha oblidat que les paraules que escriu queden per sempre, i no se les endú el vent, i per tant, haurà buscat les lletres més dolces.

Imatge extreta de: www.protocolo.org