La reivindicació del paraigua

Reivindicar el paraigua

Sempre l’he admirat quan està al carrer i plou perquè no es mulla. Se sap moure, sap on ha de caminar per no trepitjar les basses, encara que li recorden quan jugava a fer salts sobre elles per mirar d’esquitxar el company del costat. Guanyava qui quedava més moll. Quins dies més divertits! Però ara no seria el cas. De seguida troba algun refugi, i si no desplega el seu majestuós paraigua. Tot està perfectament amb harmonia i miro, remiro i no s’ha mullat. És el que sempre diem, aquell saber fer… i acabes preguntant-te com s’ho fa? Persones que encara que plogui continuen essent elegants. No perden el seu estil.

El paraigua és un complement que no es dóna importància, només quan volem que sigui el nostre aliat. No em digui que no l’ha utilitzat mai com excusa per a compartir-lo? Desitja que no pari de ploure i tria el camí més llarg.

Ens costa escollir un bon paraigua. Arrepleguem el que tenim més a mà. Potser ens quedem en el que ens han regalat. Pitjor si aprofita els que hi ha publicitat, estic segur que li ha obsequiat el taller de més confiança, però no s’enfadi, no li recomano fer-lo servir.

N’hi ha de plegables que es porten a la bossa i els que no ho són. Esculli sempre el que més li convé pel seu estil. Tingui sempre més d’un. No triï l’opció més fàcil de comprar el paraigua de color negre. Són elegants, queden sempre bé i es fan servir sobretot per a casaments o funerals, però té una gran infinitat de colors i estampats que el sorprendran.

N’hi ha que tenen la particularitat que sempre perden el paraigua. No se n’oblidi, recordi que quan plou és qui l’acompanya. Encara que el sorprengui, sap que encara es fan paraigües a mida? Pot triar al seu gust, el teixit i l’estampat. A més podrà triar el paraigua per a ocasions formals i pels moments més informals. El preu? Sempre és relatiu. Si compra una bona peça li durarà molts anys.

Els inicis del paraigua no eren del tot encoratjadors per la seva reputació. Les esferes més aristocràtiques veien el paraigua a la persona que no tenia carruatge, ni cotxer i per tant no els semblava de la seva categoria social. Estaven fabricats de manera molt rudimentària. Roetzel, explica que la forma actual que coneixem avui el paraigua li devem a Samuel Fox. Va aportar per a millorar les barnilles i una vegada plegat mantenir-lo cenyit. Lopez Galiacho explica que els orígens del paraigua va ser el segle XI abans de Crist i que no servien per a protegir-se de la pluja sinó per mostrar l’estatus social i només l’utilitzaven les dones d’aquella època com a para-sol.

Esculli el que més li convingui, posi’s un impermeable o una gavardina, i si té el cabell llarg, faci’s un recollit. El paraigua és una gran pantalla que quan lluïm expliquem alguna cosa de nosaltres. No em digui que deixarà perdre aquesta oportunitat?

Imatge extretes de: www.santaeulalia.com i www.paraguas.es