Estius eterns

Estiu etern

M’agrada l’olor d’herba molla després d’haver plogut. Era dia per passejar, respirar, mirar, caminar però … tenia molta feina.  Estava davant l’ordinador amb l’agenda al costat per anar ratllant els treballs finalitzats, quan vaig adonar-me que no tenia internet. Noooo! No tinc internet! No puc fer res!  Semblava que el món s’hagués aturat.

Després de fer uns lladrucs de gos enrabiat trucant a la companyia de telefonia  i comprovant que el veí estava igual que jo, vaig comprendre que venia “d’ells”. Això ve d’ells! Quina frase més relaxant! Quan diem: “… ve d’ells”  tot és resolt, ja no és culpa nostra i ens alliberem.

Vaig obrir el calaix de l’escriptori per treure el paper de carta. Aquell paper de gramatge més alt que el que es fa servir diàriament.  Feia olor de nostàlgia. Les primeres pàgines eren groguenques mostrant el temps que no les feia servir. Tenia una gran excusa per recordar els dies i dies que havia fet notes i més notes. Notes per conquistar, notes per demanar, notes per no oblidar, notes per recordar, notes per aconsellar…. Aleshores i sense saber-ho ja feia servir emoticones (un dibuix d’un cor, l’estrella, un somriure, una rúbrica, un llengot, uns llavis, una cara …). Recorda quan abans que existís el post it es feien notes de paper?

Hi va haver una època que els blocs de notes amb cobertes de pell tenien molts adeptes, ara només són pels més nostàlgics. M’encanta la gent que en porta: mestres, advocades, metgesses, treballadors… Sempre em fixo com són i m’imagino què m’agradarien que diguessin.

Les que més m’agraden són les agendes de pell, sobretot les que tenen les cobertes gastades pels seus anys, amb fulls que es renoven a cada curs però que han sobreviscut moltes situacions. Van tenir una etapa d’esplendor, sobretot els anys vuitanta i noranta, abans que arribessin els ordinadors personals, hi hagués la invasió dels mòbils i la tauleta tàctil, potser és per això que continuï sent un objecte apreciat. Les agendes o blocs de notes no deixen de ser arxivadors de fets personals, són un trosset de la nostra vida. No em digui que no té el seu què, quan arrenquem un paper d’aquests tipus de blocs per escriure una nota per algú.

Aquest estiu potser no escriurà postals, però sí que pot deixar notes manuscrites, d’aquelles que diguin el molt que els recordes i com els hi desitges que els estius siguin eterns.

Bones vacances!